안녕하세요!

22 d'octubre de 2009. Una noia em va afegir al Messenger i em va parlar per primer cop. Em va dir que era de HaTo, que el seu nom era Mònica i que el seu nick era mòko.
Tot això va passar fa uns cinc dies. I, en aquest temps, m'ha demostrat tres coses, entre moltes altres, és clar.

1) És una persona dolça, esbojarrada i agradable.
2) Li encanta Corea, Super Junior i en Cho Kyu Hyun.
3) Si no l'haguès conegut, ara a la meva vida hi faltaria "alguna cosa" que mai haguès esbrinat.

Gràcies a ella, ara B/Yul existeix. Perquè probablement, si no haguès aparegut, si no m'haguès fet enrecordar d'ell en aquell precís instant, ara mateix no existiría. O, al menys, jo no en seria la maknae.

Ara, Mònika, que ja no ets mòko, si no YunEun, segueixes sent molt important. I és difícil que alguna persona em resulti tan important en tan poc temps. Però tu i les altres B/Yul ho heu aconseguit.

Us estimo. T'estimo.
Sarang hae. 사랑해.

(Bona manera de començar el blog compartit, ¿eh? ^^).